1981-2009

You are here

Durant l'any 1982 va haver d’anul•lar diversos concerts a causa de la greu malaltia del seu marit que va morir el 9 d'agost d'aquell mateix any. Va perdre el seu gran suport i va representar un duríssim cop per a ella. Així i tot, amb l'ajuda dels seus fills i amics, just un mes després, va tornar als escenaris. A partir de llavors, va començar el seu període de concerts més prolífic.
Alícia de Larrocha va tenir una carrera pianística molt intensa: va arribar a fer gairebé 4.000 concerts per tot el món, principalment a Europa, al Japó i, sobretot, als Estats Units. L’època en què va fer més concerts va ser des de finals dels anys 60 fins als 90, però sens dubte van ser les dècades dels 80 i 90 quan la seva agenda va estar més plena. Va arribar a fer més de 100 concerts anuals.

Va ser una pianista molt reconeguda per les seves interpretacions de música de compositors espanyols (Granados, Albéniz, Falla, Turina, Padre Soler...) encara que també va ser apreciada pel seu extens repertori que abastava obres de compositors com Bach, Haendel, Couperin, Scarlatti, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Liszt, Chopin, Brahms, Rakhmàninov, Debussy, Ravel, Fauré, Poulenc, Katchaturian, Ginastera, Rodrigo, Suriñach, Montsalvatge, Mompou, Nin-Culmell, Esplá, Balada…
L’any 2001, any del centenari de la fundació de l’Acadèmia Granados, que des del 1920 es va anomenar Acadèmia Marshall, Alícia de Larrocha va dirigir i revisar una nova i necessària edició de tota l’obra pianística d’Enric Granados, publicada per l’Editorial Boileau de Barcelona, juntament amb els comentaris i les anàlisis de Douglas Riba,

Encara que durant l'any 2002 ja va començar a anunciar que es retirava, el 2003 va ser l'any definitiu del seu comiat dels escenaris. Els últims concerts van ser a Barcelona, a diverses ciutats del Japó (coincidint amb el seu 80 aniversari), a Nova York, a Chicago, a Montreux (Suïssa) i l'últim i definitiu a Jerez (Andalusia - Espanya) el 29 de novembre de 2003.

Durant el 2004 va continuar viatjant per impartir classes magistrals als Estats Units, França, Itàlia i Espanya. Precisament, durant els últims dies de setembre i primers d'octubre, va fer un curs sobre Iberia, d'Albéniz, a l'Acadèmia Marshall de Barcelona. Estava previst que les classes duressin una setmana, però dos dies abans que s'acabés el curs (l'1 d'octubre), Alícia es va fracturar el fèmur i la van haver d‘operar.
A partir d'aquest fatídic dia, la seva vida va canviar completament. Durant un temps (2 o 3 anys) va poder supervisar, a casa seva, alumnes de Perfeccionament Pianístic i Especialització en Música Espanyola de l'Acadèmia Marshall fins que els problemes de salut li van impedir continuar.

El 25 de setembre de 2009, Alícia de Larrocha va morir a Barcelona als 86 anys.

Al llarg de tota la seva carrera pianística va ser guardonada amb nombrosos premis i honors.

La seva extensa trajectòria discogràfica també va ser molt extensa i ha estat reconeguda amb:
• 14 nominacions a premi Grammy (1967, 1971, 1974,1975 (X2), 1977 (X2), 1982 (X2), 1984, 1988, 1990, 1991, 1992)
• 4 Premis Grammy concedits (Burbank, Ca, 1974, 1975, 1988, 1991)
• 3 Premis Edison (Amsterdam, 1968, 1978, 1989)
• 2 Grand Prix du Disque (París, 1960, 1974)
• 2 Record of the Year (Londres, 1971, 1974)
• 1 Deutche Schallplattenpreis (Hamburg, 1979)
• 1 Premi Franz Liszt (Budapest, 1980)

 

Social