Carta de Carolina de la Calle a Alicia de Larrocha explicant seus inicis

Barcelona, 16 d’abril 1934

A la meva idolatrada nebodeta Alícia de Larrocha de la Calle

Per què ets música?

Podrien faltar els teus pares, podria faltar jo, abans que els anys et fessin comprendre per què ets música i quines han estat les circumstàncies que t'han fet un dels elegits en el diví Art.

Per això, en dedicar-te aquest àlbum (en el qual vaig col•leccionant les notícies dels teus èxits des que vas començar a fer els primers passos en la teva carrera artística) vull fer constar com es van descobrir i canalitzar els teus admirables dots musicals.

Quan vas néixer, els teus pares vivien a Barcelona (Catalunya) al carrer de Còrsega 263-bis, pis 4t. Els teus pares, Eduardo i Teresa, tenien dues nenes, M. Teresa i M. Berta. A la casa contigua a la vostra vivien la teva àvia materna, Joaquina, i les germanes de la teva mare, Isabel i Carolina (jo mateixa). La teva mare i la teva tia Carolina havien seguit la carrera de la música cursant els seus estudis amb el malaguanyat mestre Enric Granados i en morir aquest, els van continuar amb el que avui és el teu mestre, Frank Marshall.

Al cap de pocs mesos d’haver nascut, vas començar a demostrar les teves aptituds, el piano va ser sempre la teva joguina i t’hi passaves moltes estones buscant i combinant sons amb les teves manetes. Molt abans que comencessis a parlar, ja sabies el nom de les notes de l'escala i abans de complir els dos anys, d'esquena al piano, endevinaves totes les notes que anàvem tocant.

En aquella època va ser quan anava a venir al món el teu germà Ramon i la teva mare, que es trobava en greu estat, la van portar a casa de la seva tia i padrina (germana del teu avi matern), Carolina de la Calle (que no sóc jo, però ens diem igual), per atendre-la millor i allà, després d'un mes, va néixer el teu germanet petit. Aquest va ser el moment en què Déu va voler que et rebel•lessis. Tot el temps que la teva mare va estar fora de casa, les teves germanetes i tu vau estar a casa de la vostra àvia; jo donava lliçons de piano i tu sempre hi eres present, plorant quan no t’hi deixàvem estar: asseguda a la meva faldilla anaves seguint, amb marcat interès, tota la classe i un dia que una alumna tocava La primavera, de Grieg, en aixecar-se del piano quan va acabar, t’hi vas asseure tu i amb les dues mans vas tocar perfectament els tres primers compassos. El teu entusiasme per la música era gran. Tindries escassament tres anys quan vas assistir a un concert que van fer els germans Corma a l'Acadèmia Marshall. Amb gran atenció vas escoltar totes les obres marcant el compàs amb el peu i, en acabar, vas dir: “Jo també vull fer concerts”. Vaig creure veure en tu una cas extraordinari i et vaig portar al mestre Marshall, l’acadèmia del qual jo era professora. Ell et va sotmetre a una sèrie de proves que totes van donar resultat satisfactori. El mestre va declarar que veia en tu un temperament extraordinari i una gran musicalitat. Llavors li vaig demanar si volia encarregar-se de la teva educació musical (per tenir el convenciment que ell era l'únic capaç de poder fer de tu una artista). De seguida va començar a donar-te classe amb veritable entusiasme i vas fer grans progressos.

Als quatre anys et vas presentar per primera vegada en públic a la sala d'audicions de l'Acadèmia Marshall, i vas obtenir un gran èxit i tots els crítics van coincidir unànimement en què en tu hi havia un cas extraordinari dels que rares vegades apareixen en l'Art Musical.

Des de llavors, totes les vegades que t'has presentat en públic, en diferents llocs, han constituït un veritable èxit, i també els músics més eminents han coincidit a veure en tu una musicalitat i un temperament excepcional.

Una de les qualitats que més aprecien en tu és la de la improvisació, fent variacions i improvisacions encertadíssimes al piano, sobre un tema donat.

Tot el que t’he dit et farà comprendre per què t'has dedicat al sublim i dificilíssim Art de la Música i vull que sàpigues, si algun dia arribes a ser un dels pocs escollits, que l'hi deus a Déu que tan extraordinàriament t'ha dotat, als teus pares que et van donar l’ésser i al teu mestre que amb tant d'amor i tant desinterès té cura de la teva educació musical.

La teva tia,
Carolina de la Calle i Montforte

 

Carta digitalitzada en pdf