Frank Marshall, el seu mestre

You are here

(Mataró, 28 de novembre de 1883 - Barcelona, 29 de maig de 1959) 
Frank Marshall, fill d'una família anglesa que es va traslladar a viure a Catalunya per treballar en la construcció d'una fàbrica tèxtil, va néixer a Mataró el 1883. De ben petit va demostrar tenir una predisposició cap a la música. Va començar a estudiar amb el mestre Teodor Solà Vendrell en la seva ciutat natal. Després es va traslladar a Barcelona per estudiar en el Conservatori Superior de Música del Liceu amb el professor Sánchez Cabañach i amb el professor Puyé. Acabada la carrera, va continuar els estudis de perfeccionament amb Enric Granados i el 1907 va esdevenir el sotsdirector dels estudis de piano de l‘Acadèmia Granados.

Paral•lelament, en aquests mateixos anys, va començar a desenvolupar la seva carrera com a pianista i es va presentar en diferents capitals europees i americanes. El 1906 va oferir concerts a l'Exposició de Milà i per Alemanya, fet que li va permetre conèixer personalitats de l'àmbit pianístic d'aquell moment com Ferrucio Busoni o Emil von Sauer.

El 1907 va guanyar el Premi Ortiz & Cussó del Concurs Sobrequés i Reig amb l'obra Suite Catalonia, el jurat del qual estava presidit per Enric Granados. La seva estreta relació amb aquest compositor va fer que Frank Marshall es convertís en el legítim continuador de l'escola pianística d'aquest mestre a través de l'Acadèmia Granados i a través dels principis sobre sonoritat i utilització del pedal que va transmetre amb el seu mètode. A la mort de Granados, el 1916, Frank Marshall va esdevenir director de l'Acadèmia Granados fins al 1920, any en què va canviar el nom pel d'Acadèmia Marshall.

El 1907 va guanyar el Premi Ortiz & Cussó del Concurs Sobrequés i Reig amb l'obra Suite Catalonia, el jurat del qual estava presidit per Enric Granados. La seva estreta relació amb aquest compositor va fer que Frank Marshall es convertís en el legítim continuador de l'escola pianística d'aquest mestre a través de l'Acadèmia Granados i a través dels principis sobre sonoritat i utilització del pedal que va transmetre amb el seu mètode. A la mort de Granados, el 1916, Frank Marshall va esdevenir director de l'Acadèmia Granados fins al 1920, any en què va canviar el nom pel d'Acadèmia Marshall

Entre el 1926 i el 1927, Marshall va participar en els Festivals Falla que es van organitzar a Barcelona interpretant la part solista de l'obra Noches en los jardines de España, que també va tocar en una gira per Sevilla i Cadis dirigit pel mateix Manuel de Falla. El 1932 va ser convidat a formar part del jurat del Concurs Internacional de Piano de Viena, i el 1937, del Concurs Internacional Frederic Chopin, al costat de Henry Wieniawksy, Clemens Krauss, Wilhem Kempff i Alfred Cortot. Paral•lelament a la seva tasca pedagògica, va ser president delegat a Barcelona de l'Associació de Cultura Musical, entitat promoguda per l'agència Conciertos Daniel, que va portar al Palau de la Música Catalana de Barcelona una de les temporades de concerts més destacades amb intèrprets com Claudio Arrau, Arthur Rubinstein, Wanda Landowska, Serguei Rakhmàninov, Yasha Heifetz, entre molts d'altres. Ha estat mestre de tota una generació de pianistes catalans, entre els quals cal destacar els germans Carles i Giocasta Corma, Mercè Roldós, Maria Vilardell, Rosa Maria Kucharsky, Rosa Sabater, Alberto Attenelle, Carlota Garriga i Alícia de Larrocha, a qui Frank Marshall va deixar com a hereva al capdavant de la direcció de la seva Acadèmia

Es va casar amb Teresa Cabarrús, filla de diplomàtics francesos, pintora i poetessa, amb qui no va tenir fills. Teresa Cabarrús va saber donar suport a la tasca pedagògica del seu marit Frank Marshall fent cursos de declamació i de literatura que complementaven els estudis musicals de l'Acadèmia. Gràcies al seu esperit, aquesta escola va esdevenir un centre cultural de referència en la Barcelona dels anys quarantes i cinquantes. Frank Marshall va morir d'una malaltia pulmonar el 1959.

Social